Una de llauradors

Ha sigut entar en setembre i no parar: festes de Sueca, festes de Corbera, el meu cumple!, el cumple del meu tete, despedides antes de Londres, despedida i boda de Gemma!....
Pel dissabte…moltes gràcies genteta! Gràcies per fer q m’ho passara tant be sopant i després en el ball...(Dolores, ixos bailoteos que mos peguem quan anem begudetes fan por!)
El motius de tot açò eren varios.

Un, era que celebrava el cumple en els meus corberots! Encara que me va faltar genteta que m’havera agradat que vinguera, va estar molt bé. M’encanta el regalito!!!, la torta estava bonísima (mmm…me mata el xocolate) i he descobert que sóc patètica en el buzz (jeje…era el mandoooo). Gràcies Ivàn pel piso. Sé que celebrar el cumple antes d’hora dona mala sort, però sé que tinguent amics com vosotros al costat la mala sort no se’m pot acostar.

Dos, era la festa de disfresses a Corbera! Que llauradors més ben aconseguits! jejej i les sabatetes com diu l’home aquell….”cheeee…pa anar tot l’estiu en aixoooo, què meravellaaaa” jajaj.

Tres, era la meua despedida antes de volar a Londres. Estos mesos trobaré a faltar les festes, els cafenets, els refrescs de fresa al Tabasco, les partides a la singstar...i a vosatros…la meua gent de Corbera, que encara que siga forastera m’heu adoptat com una més!