Un dissabte de Sant Valentí

Qui diu que quan et fas major ja no disfrutes?? Jo, però bueno, quedava bé començar aixina. I és que el dissabte va ser un d’ixos (la veritat que ja ne duguem uns quants) que disfrutes com xiquets, inclús ferem jocs i menjarem llepolies.

A Jose, el nostre “queridísimo” amo del Tabasco, per celebrar Sant Valentí se li va ocórrer el joc de les parelles. I tots "grandassos" anàvem en pegatines en les que tenies que buscar a la parella. Bé, al final podeu imaginar-se com anaven tots de pegatinetes, amés de regals, piruletes, flors i algun que atre xupito de més.

Ací una va fer de Melanie (i al final no vaig beure en el meu Banderas), de Letizia, de Supergirl, de Eva, de Julieta, de 13 (buscant a Martes), de Victoria, de mona…cal comentar, impossible no partir-se de la risa, el moment en que Ken va trobar a Barbie (por la noche Barbi-Roja), la coincidència del Darek i la Obregón o el Hansel que Gretel mai va trobar.

Per acabar la nit, quan Corbera mos va tancar les portes, a Sueca que anarem, on vaig vore a gent que no veia feia una eternitat com Noelia, Inma, Elisabeth, Campos, el meu cosí…i és que, qui diu que quan et fas major ja no disfrutes??

Jo, a Juan Luís Guerra

Els creatius de l’agència han tingut la brillant idea de fer “El Disco del Amor del Grupo Forja” en honor al 14 de Febrer que s’acosta. Este disco el tindrem tots els treballadors el dia de Sant Valentí i està format per cançons elegides per mosatros. Cadascú dels que formem part de l’agència tenia que aportar una cançó que fora especial per a ell, que significara o li recordara a ixa persona o ixe moment especial (clar, contem en que el disco és de Sant Valentí). Bé, jo he elegit a Juan Luís Guerra…quisiera ser un pez, para tocar mi nariz en tu pecera y hacer burbujas de amor por donde quiera, uhuhuhuh…ja vos parlaré més del disco quan ixca.

Per cert, hui felicitar a Carles!
Este petano que sempre té les idees i els sermons adequats en el moment adequat i que segur que quan vega açò em crida per a pegar-me un puro per la vergonya que té pa estes coses. El meu àngel de la guarda. Una màquina. Seguix aixina, t’aprecie molt.
21 besitos!

ja venen Falles!

De fet, en Sueca tenim l’ambient faller tot l’any. Que si el mig any faller, que si la festa que va molar un montó de l’agermanor (i que em vaig perdre estaguent a Londres), paelles, proclamacions, presentacions…i més que res a gener, la pistoletà d’entrada a les Falles a Sueca : el concurs de play-backs i sainets de falles.

I és que en Sueca mos agarrem molt enserio això dels play-backs fallers. Ja des de finals d’estiu totes les comissions es posen a pensar i assajar...encara que tots sabem a qui li donaràn el primer premi, i no comentaré res més d’este tema, cadascú que pense el que vuiga.

Jo este és el primer any que no he ixit pel tema este d’estar a Londres (estic donant-me conter que el estar a Londres m’ha llevat un trosset del meu instint faller). Però el que sí ha ixit és el meu germà. Tot un enginyer que s’ha tirat tres mesos de passar dels matins en traje-xaqueta a les nits en xandal per a assajar. Jo puc dir orgullosament, com a estilista i coreógrafa seua, que els passos que li vaig assajar els va fer tots i ben fets.


Vos dixe uns trossets del play-back, atenció a la pose “famera” final. És fàcil de trobar, és l'únic xic, exceptuant al que intenta fer de negre.

Més d’una semana abandonant al blog!

És que no he tingut temps intentant entendre el discurs d’Alfredo Landa als Goya, ultimant el meu nou traje de fallera, analizant l’alfombra verda, fent els cartellets dels Júniors, atenent a les campanyes electorals del 9M (tanta cosa total per a que dos dies antes facen un atemptat i oblides les campanyes), demanant favors importants al meu germà i que no me’ls faça, fent hores i hores a Grupo Forja antes d’anar a donar classes d’anglés als nanos, mirant els play-backs i sainets de les falles, estaguent ausent, vegent el procés de construcció de la pista de Fòrmula 1 a València…i bé, a mi ma mare sempre m’ha dit que tot el que comença per “és que” és mentira. Això voldria dir que he estat sense ganes i passota estos dies?

Una semana a l’agència i…

…he sobrevisqut! Em pensava que a la primera semana tindria ganes de morir-me mentre l’agència em posaria uns cascos al cap per a contestar a les cridades i pararia a les 10:00 per dur-los els cafés després de fer fotocòpies al departament ejecutiu i arreplegar el traje de ballet de la filla del jefe de la tintoreria.

Però no ha sigut aixina. El primer dia em vaig trobar en un equip d'executius de comptes de lo més simpàtic i atent, una taula pròpia en tot el material (i decoració) i un ordinador que tenia instalades totes les necessitats al meu nom. Wow! Allò què era? Si tinc hasta un mail propi en l’agència! I el primer matí vaig començar a rebre correus de treballadors de tots els departaments dessitjant-me sort. Qui no vol que estiga contenta aixina?

I el que més ve a importar, no els duc café i fotocòpies, compten en mi com a una més, clar està, en les limitacions de que sóc nova. Temps. Divendres, sopar d’empresa, comencem bé.
Jo de major vuic ser treballadora de Grupo Forja