Els meus companys

A la casa som 10 persones i encara no sé si els he vist a tots.
Sé que som 3 japonesos, 4 àrabs, 1 brasilenya, 1 negre i jo, l’espanyola (jejej, com diu el meu germà pareix el principi d’un xiste).
De moment no els conec a tots. A voltes pujant o baixant les escales em trobe en algú i mos preguntem si vivim en esta casa o coses aixina.

Els que sí conec són 1 japonés, es diu Sigi, o algo aixina, i és un total friki, jejej, m’encanta, sempre diguent coses rares!; també a 2 dels 4 àrabs, Mishell i Ruswell (weno Ruswell és iraní, però parla àrab en tots els atres també), són de lo més amables, ahir dixaren tot el que tenien que fer per acompanyar-me a l’escola a parlar en ells, a ensenyar-me el barri, algunes tendes, comprar-me la tarjeta de transport, ensenyar-me els camins, contar-me batalletes…

Ells tres intenten sempre traurem temes de conversa, diuen que és la millor forma d’ensenyar-me. Encara que és un poc xungo entendre el anglés en accent àrab, Sigi em va dir ahir que l’he sorprés perquè parle prou anglés i no tinc massa problemes :)

Després me presentaren als atres 2 àrabs, que no m’enrecorde els noms (són dificils!); el xic negre ningú sap el nom i passa i torna sense dir ni “mu” (“he isn’t friendly” diuen tots). I este matí desdejunant he vist a Fernanda, la brasilenya, també molt maja, encara que no està mai per casa.

Quan tinga alguna fotos d’ells ja la penje. Crec que som una casa de personajillos, jejej. I encara que siguen tots molt majos, Paula, Leticia, Mafan i Thais…vos trobe un montó a faltar! No n’hi ha punt de comparació, ningú vos podrà igualar!