Our last night?

Anoche, y voy a escribir en castellano para que me pueda leer toda esta gente, ya que va por ellos, salimos a esos sitios que tanto nos gustan de Londres, era la despedida. Joooooo…¿y de verdad puede que no vuelva a ver a alguno de vosotros?

Sé que cuando vuelva a Londres mi niña Tati, Charles o William seguirán allí. Pero, ¿Y Cristina? ¿Y Agustín?, mis dos niños, los primeros que conocí, qué especiales habéis sido ¿Y Salva, Nando, Isa, Carol, los colombianos, los mejicanos, los franceses...?

En las cabezas queda este maravilloso mes, (gracias beca del ministerio), pero más aún quedará en la mía la noche de ayer (Cristina, creo que he decidido ya que me quedo con Covent Garden).
Era consciente de que quería disfrutar cada momento (y sí, Tati, la que más en Londres, ¿se notaba? jejej)

Tati, Cristina y yo en momento muy borrachas

¿Cómo explicar ese botellón de vino blanco en un mágico sitio llamado Covent Garden?

¿Cómo explicar ese baile de “Your song” acústica dedicada a nosotros por el cantante del Covent?

¿Cómo explicar esos momentos tontería “what’s up” o el chiste del “qué pasa tronco”?

¿Cómo explicar el reportaje fotográfico de las tres “models” que por eso no comen chicken&chips?

¿Cómo explicar esos ratos fantásticos de baile con vosotros en el Verve?

¿Cómo explicar ese…”Cris, ¿sabes que?”?

¿Cómo explicar ese inglés when we’re drunk?

¿Cómo explicar que lo pasé genial anoche con vosotros?

¿Cómo explicar que os quiero un montón?

¿Cómo explicar...que no os voy a olvidar

Espero que no sea "our last night"

Sorpresa!

He dixat Londres uns dies per vindre a Sueca! Pensat i fet, en plan que no vaig a dir-ho a ningú i aparec en plan sorpresa.

Ja tenia “morrinya" de la meua terreta, la meua genteta, la meua habitació, el calor i oloreta a València…i ací estic…a més, teta, no podia fallar-te a ixe dia teu.

Venia feta balets. Un viatje sempre cansa, però més después d’este mes tan meravellós (en el que no he parat!) i més encara después de les poques hores dormides hui a causa d’una festeta de despedida anit i la matinà per agarrar l'avió. Però arribar a Sueca m’ha acabat de fer balets…no sabeu els abraços que he tingut que soportar (i que m’han encantat!), sobre tot ixe interminable de ma iaia…la pobra dona encara està plorant de la sorpresa…aiiii

La veritat que venia un poquet feta xof per tota la gent tan especial que he dixat a Londres i no sé quan tornaré a vore, però m’ha pujat prou la moral vore les cares de sorpresa de la meua genteta al vorem. Me quede en tres: ma iaia vinga el crit, Paula ixint de l’ascensor i la meua cosina Paula desde llunt descifrant si era jo.

Una per la meua super-room-mate

Paulaaaaa...m'has fet emocionar en lo que m'has dit. Has merescut que et dedique esta entrà. Sí que estaré a finals de novembre i sí que vuic que vingau a vorem! Et tire un montó de menos!!! El finde va començar super-bé, però ha acabat un poquet al contrari. Ahir vaig tindre dia de gran bajona i hui no s'ha solucionat res. Damunt...I also have my days! ja ves, inclús a distància sen's coordina! com al piset!

jooooo...vuic vore-vos, però els vols a Jönkoping són carísims...(imaginat tot el que et vol Jordi!). El divendres vaig vore a Leticia! (sols deu minutets perquè ella estava de sopar de treball i no parava la pobra) i el dumenge va vindre Raquel. Perfí gent-no-desconeguda en qui parlar cara a cara de la vida que tinc apartà per uns mesets a Sueca!

Lo de l’oratge...hem de saber conviure en ell, sabiem que, tant a Suècia com a Londres, anavem a tindre núvols i plujes (per cert, Leticia m’ha viciat a vore contínuament el temps a Internet!);

Lo dels exàmens tranquila...Paula tu eres una màquina, no et preocupes que segur que t’ixen de "maravilla"!;

I lo de la semana xunga que veus vindre..."pensa que tot anirà bé, que segur que ix aixina"...és el consell que antes de vindre jo a Londres em va donar una bona amiga, tú.

Ex-room-mate, per molt que vinguen coses noves tenim molts records, encara que siguen minúsculs (com el nòrdic del ikea a la nostra habitació) que fan que mai oblidem tot el que hem passat. A mí m'ajuden a pensar que poden passar-me coses bones...com vosatros.

A vore quan coincidim pel msn!! moooolta sorteta als exàmens i moooolts besitos!
Jo també et vuic un montó! espere haver-te pujat un poquet els ànims, amés, segur que les dos mega-companyes que tens ahí ho conseguixen, que són de lo milloret, tenen un cor que no els cap dins seua.

Vaig carregar massa la maleta

Ho senc però és aixina.

Volia dixar-me coses a Sueca i volar a Londres, però es veu que ha segut impossible i, sense intenció alguna, les vaig posar a la maleta. Coses que pesaven un montó i no volia carregar, pq ja havia carregat prou en elles quan estava allí.

Pesos de persones que creuia oblidaes, pesos d’amistats que m’han decepcionat (i molt), pesos de situacions difícils passaes i tragaetes, pesos d’etapes acabaes que costen afrontar…

A pesar d’estar disfrutant tant Londres, coneguent a gent tant especial, em fan mal els hombros de dur estos pesos damunt meua.

Pensava que podria asimilar-los i desfer-me d’ells d’esta manera, però, perquè costa tant? Serà perquè eren pesos que realment eren importants? Serà perquè kilòmetres i kilòmetres de distància no és la millor solució?

La resposta no la sé, i costa caminar per Londres en tant de pes a l’esquena, perquè seguixen ahí. Ho senc, dol però és aixina.

Nada que descubra lo que siento
Que este día fue perfecto y parezco tan feliz
Nada como que hace mucho tiempo
Que me cuesta sonreír

Ya he tenido suficiente
Necesito a alguien que comprenda
Que estoy sola en medio de un montón de gente

Todos los juguetes rotos
Todos los amantes locos
Todos los zapatos de charol

Todas las casitas de muñecas
Donde celebraba fiestas
Donde solo estaba yo

Quiero vivir, quiero gritar
Quiero sentir el universo sobre mi
Quiero correr en libertad
Quiero llorar de felicidad

Quiero vivir
Quiero sentir el universo sobre mi
Como un naufrago en el mar
Quiero encontrar mi sitio
Sólo encontrar mi sitio

-----------------------

Trossets d'una cançó d'eixe grup que tant m'agrà, Amaral.

I haven’t got words

El dimats quan tornem a classe i la mestra mos pregunte què tal el finde alguns direm…I haven’t got words to describe it…jejej. I què nit la d’ahir.

Botelló (ací no està prohibit!) al Starbucks coffee, jejej. Tinguerem hasta gel! ;)
Party-boat al Tàmesis, en musiqueta espanyola...i algunes que no sentia des de Punta Cana!
...i què guapeta la vista des del barco, el Big Ben i el London Eye iluminats davant nostra
...i què boniquet el passeig pel centro de Londres de nit
...

I haven’t got words, ¿si ya empieza así?...

I weno, que en tanta cosa no em dona temps a actualitzar el blog, per això quan entre ho conte tot de tro.

Ara ja puc dir que estic instal·laeta a Londres. “Más o menos” tot va apanyant-se.

Per una part la casa (i quin de mal de cap), menos mal que ja és tot normal, inclús el meu esguinçe està curant-se.

Per atra part el mòbil, que vaig i em compre un mòbil anglés, per a que les cridaes m’ixquen millor, i la companyia que em compre, als dos dies té no se quin problema (perquè jo encara no m’he aclarit) i no puc cridar…hasta anit que ja va començar a anar. Damunt, no donàven cap solució alternativa ni te compensaven « por daños i perjuicios »…quanta indignació!

Per atre costat…la classe…ara ja m’entere de coses a classe! Damunt de que, sense saber com, l’exàmen va dir que em tocava un nivell més alt que els dels companys espanyols que ja havia conegut (jo volia anar en ells!), va i la tia burra de la recepció s’enganya i encara m’envia a un nivell més alt del que m’havia tocat…aixina com volia que pillara algo? Si a classe feien comentaris de text pijor dels que feia jo pa selectiu!
Pero weno, com parlant s’apanyen les coses, hem conseguit que em posen en els compis d’Espanya! Jejej, ahí dixe una foto d’uns quants. En falten perquè la nit anterior ixirem de festeta i tots no foren tant responsables com els que ixim a la foto jejej. Per cert, la mestra és Magda, la xica d’ulleretes que està a la dreta.

Amés, perfí hem anat al Harrod’s!…ixa tenda tant “trascendental” que diu algú, eh? Jaajaj…coses xulísimes; els preus, pa llevar el hipo; l’ascensor, pareixia no se qué; i els aseos…això què era? Més grans que ma casa sencera, feia hasta cosa xafar el piso.

I weno, que este finde vaig a vore a genteta de la que conec.
- Leticia està a Londres! per una fira del seu treball...esta nit hem quedat! què ganes tinc de voret ex-flat-made!
- Raquel ve el dumenge. Encara que els de l'agència també estàn fent-li un empastre en el tema de l'allotjament...Raquel estate tranquila que el meu llit és enorme, jejje
- I el tercer company publicitari que voré este finde és Luís. Ve el dissabte a quedar-se també una temporaeta a estudiar.

Poc a poc

La veritat, no sé si és la forma en que vec jo les coses, o que realment la mala sort m’ha perseguit estes primeres semanes per Londres. Almenys, ara ja va millorant tot. Perfí estic a la casa que em tocava. Después d’un gran baixó el divendres (i tete, “gràcies per fer-me plorar més”) perquè els de l’agència no m’havien avisat de res i jo tenia que dixar la casa en la que estava, em vaig solucionar jo la papeleta com vaig poder i ja vaig vindre el dissabte passat. Per cert, dels de l’agència encara no sé res…què impresentables!
Be, después de hores de tratament, la meua habitació pareix habitable, jeje…es grandeta, però lo millor és el llit…és enorme!!! Vaig tindre que anar a comprar-me llençols aposta i tot! A les fotos es pot vore el antes i el después de l’habitació.

La casa també és gran. Són dos pisos on vivim 5 persones: 4 francesos i jo, aixina que igual torne a Espanya sabent més francés que anglés! Per lo menos són tots majos, m’ajudaren en tot el cacau de la clau (ja que els de l’agència havien passat), m’ajudaren a arreglar el quarto, em dugueren a fer la compra… i weno, diria que la única pega és que em costa agarrar les bromes que fan…mira que són roins eh??? N’hi ha un que casi intente evitar-lo perquè s’endu la palma! Però weno, pel resto de coses tot bé…inclús els aseos i la cuina estàn nets! ejjej

Com a anècdota, vos dixe una preciosa imatge de com he tingut el peu estos dies, después de caurem per les meravelloses escales de moqueta de la casa i fer-me un esguince…açò és una xicoteta part de la sort que m’ha perseguit estes semanes jejej

Vore que a Londres també ix el Sol

Eren unes de les paraules d’algú antes de vindre…...”per molt que al principi et parega que vaja tot mal, tot acaba anant bé”. I és de veres.

Vore com el problema de la casa es soluciona, el dissabte em canvie a un pis d’estudiants!
…i poder estar més propet de l’escola (mitja hora menos)
... i estar a una zona més cèntrica i segura
... i no viure en una familia
... i tindre l'estadi de l’Arsenal al cantó de casa (ai mare!)
... i tindre un aseo net (no sabeu el que era en tants tios orientals a casa)
... i poder ixir i tornar de nit a l’hora que vuiga perquè la zona no fa por

Vore que conec a gent en la que fer coses,
… i no estar asoles a l’habitació
… i poder fer turisme en gent
... i tindre sort en esta gent perquè és de lo més maja
… i conèixer bons llocs on ixir perquè William és un peaso guia

Vore com puc demanar-li a profesor-friki que em canvie de nivell,
... i no tindre que fer tots els dies comentaris de text en anglés en gent que domina la llengua millor que jo el valencià!
... i estar en classe en Agustín, Cristina, William, Tatiana, Charles, Salva, Priscila…
... i enterar-me de lo que diu la mestra i tot!

I encara que sempre queden sombres,
vore que a Londres també ix el Sol...i puc menjar gelats

Ja conec a gent espanyola!

…i brasilenya i francesa i rusa i mexicana i….weno i que açò és un popurrí de gent tots els dies. El dilluns vaig començar les classes, weno exactament mos la botarem i començarem el dimats. Quan vaig arribar, tenien que fer-me un exàmen per a saber en quin nivell posar-me, i com jo erem atres 7 persones...i sabeu què?...totes espanyoles! jejeje.

Agustin, Isa, Cristina, Franciella, dos colombianos, Priscila, jo i William al club brasilenyo

Weno pues ja mos coneguerem i creguent que anàvem a estar tots junts a classe (pq tots començavem ixe dia), pues no. Estàn tres al nivell elemental (junts), dos al nivell up-elemental (junts), dos al nivell intermediate (junts)...i jo asoletes en el nivell up-intermediate! Colliiiiiiii…no sabia si alegrar-me o apenar-me. Sé que no tinc ixe nivell (l’examen l’havia fet a quiniela) i m’havia fet il·lusió ja d’estar en algú dels espanyolitos.
Damunt el mestre que tinc es super-friki!...monyo fregona, flaquísim, moviments de mr.bean, pensa en veu alta i mos mareja, és super-rallaor…i no pipe ni una en classe!
De totes formes a la gent espanyola ja l’havia conegut i mos passem el dia (i la nit) junts. Amés, a la seua classe n’hi ha gent molt maja que s’ajunta en mosatros.
Els dos espanyols del intermediate i jo mos hem fet ja casi inseparables. Són Cristina i Agustín, de Cáceres i Cádiz. Ja el primer dia començarem a pegar voltes per Londres...estàn més xafats que jo inclús!

Cristina i jo fent de...paves

típica foto

El dimats ja, començarem a classe i coneguerem a més gent: Tatiana (Barcelona), Charles (França), Priscila (Brasil), Salva (València, Picassent, oeoé!), Sonia, Isa i Carol (Sevilla), Pablo (Madrid/Pamplona/Bilbao com diu ell), William (Brasil)...éste últim està com una cabra, és l’espíritu de l’escola. El dimats mos va dur al restaurant on treballa ell (peaso pijalis bar), al Covent Garden (zona mig-pijalis de london), i el tio mos va traure ibèrics, naxos…i quatre botelles de Rioja pel morro (allí valen 30 pounds…uns 45 euros la botelleta).
Weno, allí erem 7 o 8 joves, ambientaets del Rioja, enmig dels pijalis que havien al restaurant, i decidirem ixir d’allí i seguir en un pub, encara que mos banyarem més que atra cosa buscant un bar on poder vore el Sevilla – noséquèdePraga que no trobarem, ja que tots els llocs televisaven l’Arsenal que també jugava.

Charles, William, jo, Tatiana, Agustín, Cristina i Salva al restaurant de William

Hui dimecres hem anat Cristina i jo a vore si trobàvem el Harrod’s, però hem trobat tants mercaillos, botiguetes, galeries, parcs...pel camí que no hem arribat. Demà seguirem, perquè després haviem quedat en William que anava a dur-mos a un club brasilenyo on hem tingut happy-hours i classes de samba…ajajaj, una risa, ja penjaré algun video.

Lo mal és que tinc que tornar prontet a casa, ja que el meu barri fa un poquet de yu-yu i demà matinet tenim classe… a vore si pille algo del que diu el friki-teacher!

Cristina i jo al St.James Park