Cena Navidad Publicidad

Perdó per fer llarga l’espera als publicitaris, però enfí, molts ja esteu informats...20 DE DESEMBRE SOPAR!!! d’antics i alguns encara permanents alumnes de Publicitat.

I és que com el torró, tots els Erasmus i perduts per la península i extranger...volvemos a casa por Navidad i tenim ganes de juntar-mos i contar-mos les mil coses que tenim per a contar, que no són poques.

Com ja ha dit la organitzadora (Rachel no podías fallarnos aunque fuese desde Suecia) els que teniu casa a Alacant aneu fent lloc per als que no...a mí una ex-flate-mate ja m’ha comentat que podrem tornar a ser flat-mates per una nit!...què waiiiiii

Lo dicho, dijous 20 de desembre a un dels tradicionals llocs: Popeye o Rincón del Lobo...per a recordar atres temps. És una data ideal, ja que els que tornem de fora ja estem i no xafa dies de Nadal, amés...jueves universitario!!!

Dixe una foto del primer sopar que ferem en primer. Què canviats estàn alguns (eh Jesús!), què caretes de xiquets ixits del cole i...s’enrecordeu de xanquete? i quins sopars, en els que plenàvem tot un bar...què bons records.

El 20 a crear més records, jo sí que estaré....i vuic vorevos jaaaaaaa, sobretot a ixes personetes que, encara que hajam tirat per costats diferents, heu sigut el meu dia a dia durant quatre anys, heu significat tant (i seguiu) i vos trobe tant a faltar!!!

The spanish barmaid

Sí, sóc l’espanyola. Amés som dos portugueses, una polaca, una australiana, un anglés i una alemana, weno i el chef que no sé d’on és.

M’agrada el treball que tinc. No paguen mal i no faig massa coses (jeje). Amés he tingut molta sort en les companyes, el jefe, els clients...tots entenen que sóc nova al treball i a l’idioma.
Les meues companyes, si tinc cap problema m’ajuden enseguida; El jefe, Jason, és molt simpàtic i també està sempre pendent de si em canse, si vuic menjar, si m’aclarixc en tot...; i en els clients estic molt contenta. Esta taberna té clients habituals que sempre estàn allí. Són una espècie de “senyors importants” o almenys tenen ixa pinta, ja que sempre venen en traje-xaqueta i es passen la vespra veguent cervessa, vi o whiskey mentre parlen de les seues “coses importants”.

El que m’agrada és que com és una taberna tranquil·la, no n’hi ha massa faena i estos homes es posen a parlar en tu, per lo que m’ajuda a millorar l’anglés, no avorrir-me i tindre una confiança suficient en ells que em permitixca poder fer-los repetir el que m’han demanat quan no els entenc. Amés n’hi han de molt divertits. N’hi han varies cuadrilletes de més joves i en una d’elles n’hi ha un argentino que m’encanta quan me parla! A mí i a les atres que treballen en mi, vamos. L’atre dia tinguerem conya tota la nit perquè l’argentino i els amics em convidaren a ixir en ells el dissabte, dia que lliurava, i les atres estaven celosetes...jejej, però tot en plan conya, totes mos duem molt a bé. El divendres, quan tancarem, mos quedarem només els treballaors i ferem fondo al barril de cervessa. Després ixirem un ratet per Londres...M’agra el meu treball.

Vos dixe una foto d’algunes companyes i el chef del divendres quan tancarem.

Vivien, Briallen, Anna i Gernci

Ja tinc treball!!!

Es veu que molts sí que creuareu els dits per mi. Sí, ahir vaig anar a fer les dos entrevistes i els vaig agradar als dos llocs! Ara me tocava dir “no” a un…ja ves, en lo que costen de trobar. Les coses, o venen de dos en dos o no venen??

Primer vaig tindre la entrevista en la taberna anglesa i em digueren que “ja em cridarien”…vamos que vaig pensar “adiós treball”.

Després, al Pret, al final de varies entrevistes i sempre en les típiques preguntes de, ja sabeu, perquè t’agradaria treballar al Pret, què aportaries...bla bla bla..., em donaren el treball. Molt bé! La única pega era que entrava a les 6:15 del mati, lo que suposa alçar-me diariament allà les 4:30 del mati!...uff!!, però todo sea por la vida en Londres, i em vaig mentalitzar.

Ara bé, a això de les 7, vaig rebre una cridà: era el de la taberna diguent-me que els havia agradat i començava el dilluns! Yupiiiiiii! Estava super-contenta, la gent que estava en mi ho pot corroborar (jajaj), dos entrevistes: dos curros, jo que pensava que l’anglés em limitaria un montó!

Ja sabeu el que hauré decidit, no? Tantejem:

a) Pret. Cafeteria en cadena tipo Mac, en el seu respectiu uniforme (i gorreta), hora d’entrada 6 del matí.

b) The Star Tavern. Tradicional taberna anglesa situada en zona rica de Londres, entre el Harrod’s i Buckingham Palace, Pub of the year no sé quantes voltes, roba mona, camarera con propinas, hora d’entrada 12 del matí.

Vos dixe una foto del meu nou treball. Ojalà totes les decisions foren tan fàcils. Gràcies a tots els que creuareu els dits per mi.

Atención publicitarios/as Universidad de Alicante 2003-2007, próximamente…

Tengo una….entrevista!!!

La cosa de la faena va poc a poc. Sé que m’he confiat un poc massa en el treball oferit per l’amigo Luís al Pret a Manger i no havia buscat més, reconec que per poques ganes. Aixina que ahir em vaig espavilar i vaig començar a enviar curriculums. Enseguida me cridaren d’un restaurant prop del Buckingham Palace i el Harrod’s!! jejej, per a entrevistar-me demà a les 9…

Hui també he anat a un bar espanyol anomenat “Bar Tapas Español La Siesta” (ja, molt cutre) per on vaig passar ahir i vaig vore un cartelet en el que buscaven gent. Vaig pensar que seria bo, ja sabeu, espanyolita, però he anat hui i ja havien llevat el cartell…oooohh

Però weno, amés hui Luís (del Pret) m’ha donat una direcció on anar i m’han fet una entrevista que…he passat! Encara que és soles la primera d’una retafila que fan al Pret. M’han dit que torne demà a les 12, per a atra entrevista…

Per tant…demà dia d’entrevistes. Estic nerviosa, contenta, asustà, preparan-me vocabulari en anglés... ”Perfa” creueu els dits per mi, o trobe ja curro o me’n torne a Spain...mmm i no sigau roins els que voleu que torne.

(Gràcies pels ànims que alguna genteta m’envia des d’Espanya. I he de dir, que Keira està donant-me molts ànims també, és una bellísima persona.)

Quan diferent…

He tornat al mateix Londres però em pareix que és totalment diferent. He canviat de casa, ja no tinc classes, estic buscant treball, fa molt més fred!, me falta genteta…

En la nova casa compartixc habitació, però estic molt contenta perquè tinc una companya francesa molt maja i la nostra habitació és enoooorme. La vitat, he tingut molta sort. Amés, visc en 5 persones més: una de Rùssia, u de Georgia, u de França, una de Ganna i una (crec que) de Suïssa. La vitat que la casa està xula i la gent és divertida, i m’obligue a parlar anglés en tot moment!

En el tema de coses a fer al llarg del dia…arribe a avorrir-me…increïble en Londres! Vaig acabar les classes el dia que vaig tornar a Sueca, encara estic en busca de treball, a casa hem estat tres dies sense Internet (uff!), la mitat de la gent en la que em passava el dia estàn a Espanya…i els tiré un montó de menos.

Menos mal que Keira (la meua room-mate) i jo hem fet bona lliga i mos passem el dia per Londres fent o veguent coses. El dissabte, buscant treball, va ser una risa, mos va passar de tot i és que damunt les dos estem com una “regaora”.

Amés, ahir vaig quedar per a dinar en William i Charles! Els dos companys de classe que estàn ara a Londres. A que no sabeu on vaig acabar?...fent de personal shopper per a Charles. Sí, gent, hasta en Londres m’agarren ja per a comprar la roba a la gent, què locura! Ara, el xic va acabar compran-se un traje-xaqueta, que, sumat a ell, era com pa llevar el hipo! Segur que troba treball enseguida.

Iiiii……el dijous arriba Tatiana!!! Mi niñaaaaa…ja tinc ganes de vore-la!

Vos dixe una foto dels dos, Charles i Tati, de la última nit que estaguerem tots junts.

I’m looking for a job

Sí, esta volta he tornat a Londres en el propòsit de “pencar” un poquet. Més que res per pagar-me l’estància, ja que tanta vida a Londres està començant a afectar a la meua butxaca.

Antes de tornar a Sueca em vaig dixar un treball mig aparaulat.
Baix de les meues classes n’hi ha una cafeteria, el famós “Pret a Manger”, a la que anavem sempre i on coneguerem a Luís, un xic espanyol de lo més majo que tots els dies mos convidava a Cristina a Tatiana i a mi al cafenet i que va resultar ser el “manager” d’ixa tenda.
Un dia li vaig comentar que buscava treball per a quan tornara d’Espanya i em va dir que ell em clavaria en ixa cafeteria, clar està que antes tenia que passar les respectives entrevistes.
Res, el divendres li vaig donar els meus datos i em va dir que al llarg d’esta semana em cridarien, que el treball el tenia asegurat.
A dia de hui encara no m’han cridat…i vuic començar ja!

De totes formes, per si açò fallara, el dissabte anarem Keira i jo a patejar-mos mig Londres en busca d’un treball. Entregarem mil curriculums i seguim a la espera.

Comença a fer-se avorrit/inquietant el no tindre res a fer a London. Weno, avorrit no massa, ja que a Londres sempre n’hi han coses a fer, jeje, però inquietant un poc. Si no trobe treball pronte, la meua tornada a Espanya tindrà que ser antes de lo previst...què passarà?

M'he llevat una espineta

Gran espineta la que m’he llevat. Sabía, mentira, esperava que les paraules d’ahir arribaren. I menos mal. Tota rosa té una espina, però esta era dolorosa.

“Amics per a lo bo i per a lo mal, no?”

He tirat de menos dies normals en un “no digues res, no”, tu diries un “q pasa q te jode?”, i jo seguiria en un “tonto”.

Abraçet o carxot?

El meu tete

Vaig a donar-me el plaer de dedicar-li unes paraules al meu germà en el blog. I és que des de que vaig vindre a Londres en setembre que soles l’he vist quatre dies i mal contats !! Te tire un montó de menos tete!

Clar, he estat poquets dies en Sueca, però ha coincidit que ell no ha parat de viatjar pel treball. Ara se me n’ha anat a Corea!!!
Jolin, des de que estàs de ingeniero important que no te vec el pèl. De totes formes te vec content en lo que fas i dixam publicar-ho…l’han fet fijo ja!!! Enhorabona!
El meu germà és una persona d’estes que naixen en estrel·la, té una sort que no se la acaba de vore i jo m’alegre un montó…aixina puc fardar de germà!!!

Qui anava a dir que ixos dies avorrits en casa els dos, fent tonteries, perquè no sabem fer atra cosa (weno sí, discutir), passarien a ser dies en els que la casa pareix quedar-se buida, sense mosatros, i com a molt podem enviar-mos alguna parida per mail.

Ja tinc ganes de tornar a voret i tindre un dia sencer de no fer res els dos per casa, en ixos pijames tan xulos que tenim, fent rabiar a la mamà, discutint, pican-mos en la singstar i ballant o simplement…fent els pavos.

Te vuic tete.

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.

Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino
sino estelas en la mar...

Torne a Londres carregà d’ànims per tots estos dies que he estat a Sueca. I és que totes i cada una de les persones en les que he passat estos dies heu fet que em sentira molt volguda. M’heu…mimat, malcriat, volgut, esperat, fet riure, fet passar bons moments de festa, demostrat carinyo, plorat, demostrat que seguiu estant ahí…què més podia demanar??

Va a permitir-me algú que pose les seues paraules de…”lo bo d’una despedida?…que en un temps es convertirà en una benvinguda” pues sí, i més sabent que tinc gent que m’espereu.

No m’oblide de tu!

Teta!!! de veres creuies que anava a oblidar-me i/o passar de tu?? Pareix mentira que em conegues tant. Estava esperant a que em passareu les fotos, però ja que no tinc res, te l’he furtat del blog. Pensava que tindriem alguna en la que ixiriem més wapetes...però es veu que és de veres això de que “aunque la mona se vista de seda...” i ahí n’hi han dos mones!! Jajajjaj. Què va, pavi! Estaves wapísima en la teua confirmació i com ja te vaig dir...a que va ixir tot de lujo?

Pues sí genteta, ésta és Paula (la meua teta per als amics) i el dissabte es va confirmar. Éste va ser un dels motius pels que vaig anar a Sueca per uns dies…que la xiqueta no parava de pegar-me la tabarra en que no estaria ixe dia, total per a que li aparega en plan sorpresa i me diga un “sabia que anaves a estar ací”…jejej (tranquila Paula no era tabarra…pa tabarres ja saps quines ;))

Com ja t’he dit en atre moment, gràcies per tot. Gràcies per la entrà. Gràcies per la paella. Gràcies per pujar-me els ànims en cosetes insignificants, en moments que, encara que digues que sabies la sorpresa, et vec la cara de felicitat. Gràcies pel suc de l’atre dia. Gràcies per estar ahí en els moments de bajona. Gràcies per ixes tabarres que ja sabem, (msn, mar, cotxes en cançoneta o palomitas de maiz…jejej)...i no pararia de donar-te les gràcies per mil coses més!

M’alegre que ixira tan be la teua confirmació. Sé que disfrutares molt, t’ho veia en la cara.

PD: no t’oblides d’actualizar!...que ja m’has dit que tens algo a contar…què farem del club? Qui abandonarà primer?...s’accepten apostes!