Happy Birthday…to you!

What’s up, té, dedo up, gafas fashion, gorritos, mercaillos, vino blanco, covent, bailes, verve, cantos, caras tontas, beautiful girl, rehab, san páncreas, champagne, tai, tufnell park, capuchino gratis, sala conciertos, magda, bailes brasileños, barna-valencia, fotos únicas, mañana se me pasa, buenas comidas, botas de chica, artista… i de ganxells de curtina.

Felicitats Tatiana!!!

Per a què dir-te tot el que te trobe a faltar, si de sobra saps que són muntonaes. Molta sort a Londres i 24 petonets.

Ai quin sustet!

Estos dies estic pegant-li moltes voltes al cap sobre el meu futur, i és que he tingut un cap de setmana en el que se m'han juntat varies xarles de persones diferents. He de dir que algunes de més profit que atres (a cadascú que s’aplique el cuento). Sóc conscient de tot el que heu estat diguent-me tots, respecte a tots els temes. Entenc lo que estic fent i lo que no, també podria entendre, encara que no donar la raó, al tema de la valoració (o era infravaloració? jejej) o conseguir algunes coses…I he de donar les gràcies als que m’heu donat ànims.

De entre tots, el tema destacat: el futur profesional. Vale, hem acabat la carrera, i ara què?
Dixar-mos el cap, el temps i la butxaca en cursos, masters, postgraus, CAP, pràctiques...i una infinitat de possibilitats més per tal de poder tindre un currícul suficient que li agrade a alguna empresa, i tot això sols ho haurem aconseguit quan ja hajam arribat casi als 30 i resultarà que el que busquen estes empreses és gent més jove en idees més fresques. Espere estar equivocà.

Del que no estic gens equivocà és d’esta paradoxa de que busquen gent jove, en experiencia i bona cosa de formació.
A vore, per formar-me, necessite dines i temps; per tindre dines, treballar (o uns pares mega rics); per treballar, formació i que no haja passat molt el temps, amés d’experiència prèvia; açò es contradiu en que si volia estudiar necessitava més temps. Veritat que ja esteu fets un lio? Ara vos he dixat clar el calfament de cap dels nous llicenciats. El que ens queda és traure diners d’alguns mac-treballets-king-&-company per pagar-mos tots ixos masters i esperar que dins de dos o tres o quatre anys més les empreses estiguen interesades en mosatros.
A mi sempre em quedarà Correus.

Per cert, demà comence les pràctiques a l’agència en València. Tal volta tot este mal de cap em vinga per la por d’afrontar un lloc de treball al que no crec estar preparà (entre atres coses, per una formació un tant incompetent que m’han donat a la carrera). Espere estar una volta més equivocà. Ai quin sustet!! Sustet? No!...a per totes!!!

http://www.grupoforja.es/

Hui? El cumple de la meua teta!!!

Impossible no enrecordar-se del dia de hui…du un mes fent-mos memòria!
FELICITATS PAULA!!!

17 anyets que me fa (i qui els pillara) este personajillo, vice-presi del club, la de les tabarretes, la meua successora (que ja és millor monitora!), la del genoll i els metges, la wela que li’n donen pa salar, la dels pams i les actualitzacions, que vol viatjar i no sap com però mai pot, companyera de morenor, copiloto, recoge-palomitas dels cotxes, fotógrafa incansable, que sempre està al meu costat en la llitera, converses interminables, que no me tragava i dia que era antipàtica, s’adorm en ulleres i es desperta pa fer callar la filarmònica però sense llevarse-les, pava de la vida, que mai m’ha fallat, pujaora d’ànims, impossible d'enfadar-me en ella, que es riu totes les meues tonteries, imposible de sorprendre i, entre una infinitat de coses més, la meua teta, a la que vuic un montó!!!

Que en complisques moltíííííííííííííííísims més i tot açò seguisca igual durant tots ixos (menos lo del genoll). M’encanta la nostra amistat, el nostre dia a dia tant al cantó de casa com a un potosí de kilòmetres. Recorda…perduda i al cantó.
17 besets teta.

La foto de cosins

Com m’he quedat sense foto glamorosa després de la peculiar entrega de “Globos de Oro” d’este any (i molt bé que em pareix), he decidit ensenyar-vos el glamour que tenim en la ja tradicional foto de cosins.

Esta foto es passa tot l’any a l’entraeta de casa dels meus iaios i, a cada any en fem una diferent en el dinar del dia de Nadal. Això si, sempre al mateix lloc i en les mateixes posicions. Dóna igual si els que anaven davant han crescut tant que tapen als que anaven darrere i s’han quedat més baixets (eh Covadonga?). Be, he de dir que la d’este any és diferent, sols havia que vore-mos a tots en la foto oficial com per a entendre que este any perfectament es pót gastar esta atra foto. Sóm tots els cosins, el dia de Nadal.

Vos dixe algunes d'atres anys, mireu quins cosins més wapos que tinc!

Pintor que pintas con amor

En este cas, pintores. Ma mare i jo. Ella té uns dies de vacances i jo hasta el 22 no comence a l’agencia, aixina que ahir decidirem pintar la casa. I és que com fa la dita, “qui no té faena Déu li’n dona”.

Ara bé, rapidessa i professionalitat no sé, però rises i monaes?? Totes les que volgau. Sols comentaré que anem a tindre pesadilles en el color salmó.

Ammm…i felicitar a Noelia, que hui és el seu aniversari, 24!!! i, amés, después de tanta batalleta (jejej, me perdonaràs però no puc evitar la risa cada volta que m’imagine la situació) ja té asegurà la data que volia. Aixina que el DOBLE DE FELICITATS NOELI!!!

En el 2008, a per totes!

Ha acabat un any molt intens. En el que han acabat moltes etapes de la meua vida, però han començat atres moltes; se m’han tancat moltes portes, però se m’han obert atres moltes; alguns m’han destrossat el cor, però atres me l’han construït. He plorat com mai, però també he rist com mai. He pencat molt, però he disfrutat tot el que he sabut. Ha hagut gent que m’ha llastimat, però han vingut molts amics a oferir-me el seu hombro. Igual he tingut moltes complicacions, però he complit somnis.

Hauré caigut molts bacs en 2007, però he conseguit acabar el ball en un fort aplaudiment.

Alguns diuen que tinc sort, jo pense que quan desitjes algo de tot cor, es fa realitat…curranteu un poc, clar ;) En el 2008…a per totes!

Feliç any nou a tots!!!

Sales: ei Clara, què fas este cap d’any?
Clara: jo? Vaig en tu
S: en mi? A Londres?
C: clar
S: no m’ho digues dos voltes
C: ...vaig en tu
S: demà compre els billets

I aixina va ser com va començar la nostra aventura de cap d’any a Londres. Dic aventura perquè ha estat tot un contratemps.

Mon anarem en la il·lusió de menjar-se les uves al Big-Ben i mos donaren les campanaes sense donar-mos conter. Acabarem arribant a la 1 i mitja a la torre!! i, com haviem dit, fora l’hora que fora, mos menjarem les uves davant del Big-Ben. Va ser una nit prou còmica. Weno, això ho dic ara que ho vec en gelat, però tindrieu que haver-mos vist en ixos moments. La culpa? Millor no pensar-ho, perquè “sin comerlo ni beberlo” acabe sentint-me la més culpable. A pesar de les condicions, poguerem vore el castell de focs del London Eye i disfrutar de la nit.

Per la resta de dies, podriem dir que…l’aventura ha continuat? Hem aprofitat al màxim i he pogut vore a Kheira, Roberta, Antoine i Tati!!! Amés hem tornat carregaes…de bonys al peu, esguinçe, cansanci, moltísima son, pesadilles en Justina, cookies de xocolate, postals, roba, bolsos, alegries al cos, algunes adversitats, discussions en policies i lo que no són policies, algunes lliçons (gràcies Clara pel consell), fotos, kilos d’embotit…però també, i com manen les dates, plenes de bons desitjos per a este any nou.

a Trafalgar Square

al London Bridge

Tati, Clara i jo

no podia faltar

M’enrecorde perfectament d’uns cinc minuts antes de les campanaes quan, enmig de la conmoció, Clara em va dir “Sales, a disfrutar, ara és el moment de fer un repàs de tot l’any i entrar en el nou a per totes”. Digues que sí, i és que…”lo que va davant, va davant” jejeje. Gràcies, has sigut la millor companya que podria haver tingut en este viatje i una moooolt bona amiga. Mil perdons per tots els fallos. Quàntes aventuretes com estes mos queden per viure juntes? Espere que moltes.

PD: Clara, et dec unes campanaes al Big-Ben…o era una suite al Ritz? Mooooolta sorteta per al divendres!!!

Mireu-la què guapa està. Et vuic un montó Clareta !!!

Sí, ja estic ací de nou genteta!

Després de tants dies sense escriu-re, no sé si encara quedarà algú que es passe a llegir el meu blog. Encara que ara sé que n’hi ha més gent de la que em pensava que em llig. Estos últims dies, prou gent m’heu dit (apart dels típics Bon Nadal i Feliç Any Nou) que entreu i vos agrada, però que sols entreu silenciosament, és a dir, entreu-llegiu-i sen aneu…i no val! ja vos ho he dit, podrieu dixar de quan en quan algun comment, no? m’agradaria tindre un poc de feedback (com a publicitaria no podia dixar escapar este aspecte).

De totes maneres, jo vaig a continuar. He tornat de Londres, han acabat els Nadals i he vingut carregà de forces per seguir contant-vos el pes de la meua locura. El blog va començar per a contar-vos les meues batalletes per London i, encara que este somni ja ha acabat (de moment sols per un temps, ja vos contaré en atre rato), vaig a seguir pegant-vos la tabarra.

Per cert, moltes gràcies a tots els que m'heu dit que vos va agradar el video, alguns m'heu fet afrontar i tot...gracietes!

Espere que hajau passat uns Bons Nadals, un Feliç Any Nou, que vos hajen dut moltes coses els Reis Magos i que seguiu llegint-me.

Besitos!!!