Semaneta i mitja

Pareix que tinga oblidat este rinconet, però no és aixina. Al llarg del dia se m’ocurrixen coses que dic...vag a postear-les al blog. Però estos dies, a cada volta que s’acosta més el dia d’anarmen, estàn sent un poc mogudets. Londres ja està ahí.

Semaneta i mitja queda per a volar a Londres i entre “papeleos”, preparatius, comprar-me roba (jejej) i el que més em costa…les despedides, no pare. La primera de totes ja va ser Clareta, a principis d’agost perquè ella se’n anava ja a Suecia; l’atre dia en Corbera; després als Juniors (aiiii què fareu sense la “cabessa” i jo sense aguantar-vos, jejej…en carinyo); anit el soparet al Ristorante Italiano i el pafeto “cool” que molava jejej (xicones, quan tornem totes hem d’anar més voltes a València com anit)…i tot el que queda.

M’he donat conter que n’hi ha prou més gent de la que em pensava que estime i en la que m’apetix quedar antes d’anar-me’n, aixina i tot sabent que, al final, toca acabar passant el mal trago de la despedida.