Un dijous, nit, a Londres, botelló, Covent Garden, conversa entre Tatiana, Charles i Sales...entre varios temes que no venen a cuento ix la frase per part de Charles...”es que a Londres coneixes a molta gent, però no tens amics de veres”
Contestació inmediata i simultànea de Tati i meua...”com que no?”
Charles pregunta directament a Tati...”tu has fet algún bon amic en Londres?”
A lo que Tati contesta...”of course, Sales”.
Oooooohhhh què bonico Tati!!! Li vaig donar enseguida un abraç dixos que ofeguen. I és que no m’havia parat a pensar-ho en tota consciència antes, però Tati s’ha convertit en la meua millor amiga. Hem compartit tant! Confidències, rises, tonteries, moments what’s up en la nostra tercera part Cristina, books fotogràfics, estudis...fotocòpies (jeje), cafes de niña pija londinense con el dedo up, moments melancòlics, borraxeres, bailoteos, compres d’ulleres, momentos de “mañana se me pasa”, converses de “vida en pareja” i mil moments més.
Tati, si ja tenim mono de tots els dies que per treball no mos veguem, no vuic pensar el dia de tornar a Espanya.
Et vuic un montó catalaneta!
No hay comentarios.:
Publicar un comentario