“A paint of london pride”

Crec que trobaré a faltar ixa frase, els clients demanant la cervessa que més es ven al pub on he treballat: london pride beer.

El divendres va ser l’últim dia. No sabia si alegrar-me o apenar-me. Tenia ganes d’acabar, perquè Londres se m’havia convertit en soles treball, però he passat molts moments en la Star Tavern que no oblidaré. No era un treball dur, és una taberna tranquila on sempre van els mateixos clients. Els coneixia a tots i la última vesprà els clients més regulars vingueren tots a despedir-se diguent-me que al pub trobaran a faltar la meua cara en un sempre somriure gravat i el meu “thanks you very much” en accent espanyol.

No sé perquè a tots els feia gràcia el meu accent. He fet bones amistats. La que més Claudia, portuguesa, companya de confidència al treball, loca, que parla un poc espanyol i mos comunicavem en spanglish, molt bona. Ací una foto dels ratos lliures que teniem i anàvem a pegar voltes.

Ara que ja estava acoplà del tot he de dixar el Star Tavern. Allí dixe també a la meua companya de pis, Mila, rusa, que vaig ajudar per a que poguera treballar allí. Estes últimes semanes hem passat molts ratos juntes i hem descobert que tenim moltes coses en comú. Les dos hem estudiat publicitat, 23 anys, vivim el nostre somni de viure a Londres, compartim casa, treball, passió per les compres, pel vi blanc i mateixa sort en els tios, jejej, a dia de hui vivim la mateixa situació i el dissabte al barco mos burlarem un poc dels tios...què rises! Ací una foto de quan acabarem el divendres i ferem fondo al barril de cervessa...què nit la del divendres!