El dijous va ser el sopar de publicitat a Alacant. Quàntes ganes!

Disfrutarem, almenys jo, com des de feia prou de temps, a molta gent no la veia des de juny. I mos veia a tots contents de tornar a juntar-mos i contar-mos tot el que hem estat fent este temps: extranger, treball, acabar la carrera, tocar-se el nas...havien de totes les versions. Sé que cada u, com jo, degué contar la seua historieta unes...10 voltes? Però realment es notava que teniem ganes de compartir-ho i ixir de festa junts. Raquel, que ho havia organitzat tot des de Suècia, ens va enganyar diguent-mos que no vindria perquè estava en la família a Guadalajara, però....sorpresa...allí la teniem.

He de comentar al “gran barrendero” que mos trobarem en el seu gran invent: la granera-mp3. L’home ha de patentar-ho, amés, tenia una fundeta de plàstic per a quan plovia no se li banyés la radio.

També, destacar momento xiques del piset! Què ganes tenia de vore-vos, estaveu wapísimes. I......donar les gràcies a Clara i Paula pel regalito...m’encanta i queda de lujo al cotxe rojet! Amés, perfí poguerem posar-mos al dia i contar-mos totes les confidències a l’extranger.

Què bo va ser estar en totes vosatros. Vos trobava a faltar i després del dijous he de tornar a repetir-vos que vos vuic una montonà!!!