Encara que sols tingueren un dia, disfrutarem de Londres. Jo estava contentíssima de tindre’ls a Londres en mí, ensenyant-los els racons en els que havia estat estos tres mesos i havien segut tant especials per a mí. També sé que ells estaven contents d’estar allí compartint en mi el que havia sigut el meu somni. Els veia en les cares eixa felicitat i ma mare no parava de riure i disfrutar en tot moment.
Apart dels llocs, va haver temps per a presentar-los a algunes persones que havien significat tant per a mi en 
Londres. Tati la pobra currava, però anarem al champagne bar on treballa a vore-la. Per atre costat, Antoine mos va acompanyar al sopar en Covent Garden i al passeig de nit, encara que curtet perquè feia mooolt de fred. Mireu a les fotos com anàvem de tapats.
Gràcies papis per vindre, per disfrutar en mi una part d’este somni meu, per no dormir en dos dies per poder estar ací, per ajudar-me en les maletes, per acceptar tot el que he fet estos mesos i per aguantar-me la plorera de volta a casa. Sé que volieu ja que tornara a casa i no era massa agraït per la meua part estar aixina per dixar Londres.
Mireu quina foto més bonica els vaig traure de nit al Covent Garden. Si ja ho dic jo, Covent té màgia, però ells també.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario