The spanish barmaid

Sí, sóc l’espanyola. Amés som dos portugueses, una polaca, una australiana, un anglés i una alemana, weno i el chef que no sé d’on és.

M’agrada el treball que tinc. No paguen mal i no faig massa coses (jeje). Amés he tingut molta sort en les companyes, el jefe, els clients...tots entenen que sóc nova al treball i a l’idioma.
Les meues companyes, si tinc cap problema m’ajuden enseguida; El jefe, Jason, és molt simpàtic i també està sempre pendent de si em canse, si vuic menjar, si m’aclarixc en tot...; i en els clients estic molt contenta. Esta taberna té clients habituals que sempre estàn allí. Són una espècie de “senyors importants” o almenys tenen ixa pinta, ja que sempre venen en traje-xaqueta i es passen la vespra veguent cervessa, vi o whiskey mentre parlen de les seues “coses importants”.

El que m’agrada és que com és una taberna tranquil·la, no n’hi ha massa faena i estos homes es posen a parlar en tu, per lo que m’ajuda a millorar l’anglés, no avorrir-me i tindre una confiança suficient en ells que em permitixca poder fer-los repetir el que m’han demanat quan no els entenc. Amés n’hi han de molt divertits. N’hi han varies cuadrilletes de més joves i en una d’elles n’hi ha un argentino que m’encanta quan me parla! A mí i a les atres que treballen en mi, vamos. L’atre dia tinguerem conya tota la nit perquè l’argentino i els amics em convidaren a ixir en ells el dissabte, dia que lliurava, i les atres estaven celosetes...jejej, però tot en plan conya, totes mos duem molt a bé. El divendres, quan tancarem, mos quedarem només els treballaors i ferem fondo al barril de cervessa. Després ixirem un ratet per Londres...M’agra el meu treball.

Vos dixe una foto d’algunes companyes i el chef del divendres quan tancarem.

Vivien, Briallen, Anna i Gernci