El meu tete

Vaig a donar-me el plaer de dedicar-li unes paraules al meu germà en el blog. I és que des de que vaig vindre a Londres en setembre que soles l’he vist quatre dies i mal contats !! Te tire un montó de menos tete!

Clar, he estat poquets dies en Sueca, però ha coincidit que ell no ha parat de viatjar pel treball. Ara se me n’ha anat a Corea!!!
Jolin, des de que estàs de ingeniero important que no te vec el pèl. De totes formes te vec content en lo que fas i dixam publicar-ho…l’han fet fijo ja!!! Enhorabona!
El meu germà és una persona d’estes que naixen en estrel·la, té una sort que no se la acaba de vore i jo m’alegre un montó…aixina puc fardar de germà!!!

Qui anava a dir que ixos dies avorrits en casa els dos, fent tonteries, perquè no sabem fer atra cosa (weno sí, discutir), passarien a ser dies en els que la casa pareix quedar-se buida, sense mosatros, i com a molt podem enviar-mos alguna parida per mail.

Ja tinc ganes de tornar a voret i tindre un dia sencer de no fer res els dos per casa, en ixos pijames tan xulos que tenim, fent rabiar a la mamà, discutint, pican-mos en la singstar i ballant o simplement…fent els pavos.

Te vuic tete.