Sí, esta volta he tornat a Londres en el propòsit de “pencar” un poquet. Més que res per pagar-me l’estància, ja que tanta vida a Londres està començant a afectar a la meua butxaca.
Antes de tornar a Sueca em vaig dixar un treball mig aparaulat.
Baix de les meues classes n’hi ha una cafeteria, el famós “Pret a Manger”, a la que anavem sempre i on coneguerem a Luís, un xic espanyol de lo més majo que tots els dies mos convidava a Cristina a Tatiana i a mi al cafenet i que va resultar ser el “manager” d’ixa tenda.
Un dia li vaig comentar que buscava treball per a quan tornara d’Espanya i em va dir que ell em clavaria en ixa cafeteria, clar està que antes tenia que passar les respectives entrevistes.
Res, el divendres li vaig donar els meus datos i em va dir que al llarg d’esta semana em cridarien, que el treball el tenia asegurat.
A dia de hui encara no m’han cridat…i vuic començar ja!
De totes formes, per si açò fallara, el dissabte anarem Keira i jo a patejar-mos mig Londres en busca d’un treball. Entregarem mil curriculums i seguim a la espera.
Comença a fer-se avorrit/inquietant el no tindre res a fer a London. Weno, avorrit no massa, ja que a Londres sempre n’hi han coses a fer, jeje, però inquietant un poc. Si no trobe treball pronte, la meua tornada a Espanya tindrà que ser antes de lo previst...què passarà?
No hay comentarios.:
Publicar un comentario