Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.

Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino
sino estelas en la mar...

Torne a Londres carregà d’ànims per tots estos dies que he estat a Sueca. I és que totes i cada una de les persones en les que he passat estos dies heu fet que em sentira molt volguda. M’heu…mimat, malcriat, volgut, esperat, fet riure, fet passar bons moments de festa, demostrat carinyo, plorat, demostrat que seguiu estant ahí…què més podia demanar??

Va a permitir-me algú que pose les seues paraules de…”lo bo d’una despedida?…que en un temps es convertirà en una benvinguda” pues sí, i més sabent que tinc gent que m’espereu.