Vore que a Londres també ix el Sol

Eren unes de les paraules d’algú antes de vindre…...”per molt que al principi et parega que vaja tot mal, tot acaba anant bé”. I és de veres.

Vore com el problema de la casa es soluciona, el dissabte em canvie a un pis d’estudiants!
…i poder estar més propet de l’escola (mitja hora menos)
... i estar a una zona més cèntrica i segura
... i no viure en una familia
... i tindre l'estadi de l’Arsenal al cantó de casa (ai mare!)
... i tindre un aseo net (no sabeu el que era en tants tios orientals a casa)
... i poder ixir i tornar de nit a l’hora que vuiga perquè la zona no fa por

Vore que conec a gent en la que fer coses,
… i no estar asoles a l’habitació
… i poder fer turisme en gent
... i tindre sort en esta gent perquè és de lo més maja
… i conèixer bons llocs on ixir perquè William és un peaso guia

Vore com puc demanar-li a profesor-friki que em canvie de nivell,
... i no tindre que fer tots els dies comentaris de text en anglés en gent que domina la llengua millor que jo el valencià!
... i estar en classe en Agustín, Cristina, William, Tatiana, Charles, Salva, Priscila…
... i enterar-me de lo que diu la mestra i tot!

I encara que sempre queden sombres,
vore que a Londres també ix el Sol...i puc menjar gelats