La veritat, no sé si és la forma en que vec jo les coses, o que realment la mala sort m’ha perseguit estes primeres semanes per Londres. Almenys, ara ja va millorant tot. Perfí estic a la casa que em tocava. Después d’un gran baixó el divendres (i tete, “gràcies per fer-me plorar més”) perquè els de l’agència no m’havien avisat de res i jo tenia que dixar la casa en la que estava, em vaig solucionar jo la papeleta com vaig poder i ja vaig vindre el dissabte passat. Per cert, dels de l’agència encara no sé res…què impresentables!
Be, después de hores de tratament, la meua habitació pareix habitable, jeje…es grandeta, però lo millor és el llit…és enorme!!! Vaig tindre que anar a comprar-me llençols aposta i tot! A les fotos es pot vore el antes i el después de l’habitació.
La casa també és gran. Són dos pisos on vivim 5 persones: 4 francesos i jo, aixina que igual torne a Espanya sabent més francés que anglés! Per lo menos són tots majos, m’ajudaren en tot el cacau de la clau (ja que els de l’agència havien passat), m’ajudaren a arreglar el quarto, em dugueren a fer la compra… i weno, diria que la única pega és que em costa agarrar les bromes que fan…mira que són roins eh??? N’hi ha un que casi intente evitar-lo perquè s’endu la palma! Però weno, pel resto de coses tot bé…inclús els aseos i la cuina estàn nets! ejjej
Com a anècdota, vos dixe una preciosa imatge de com he tingut el peu estos dies, después de caurem per les meravelloses escales de moqueta de la casa i fer-me un esguince…açò és una xicoteta part de la sort que m’ha perseguit estes semanes jejej
No hay comentarios.:
Publicar un comentario