Sorpresa!

He dixat Londres uns dies per vindre a Sueca! Pensat i fet, en plan que no vaig a dir-ho a ningú i aparec en plan sorpresa.

Ja tenia “morrinya" de la meua terreta, la meua genteta, la meua habitació, el calor i oloreta a València…i ací estic…a més, teta, no podia fallar-te a ixe dia teu.

Venia feta balets. Un viatje sempre cansa, però més después d’este mes tan meravellós (en el que no he parat!) i més encara después de les poques hores dormides hui a causa d’una festeta de despedida anit i la matinà per agarrar l'avió. Però arribar a Sueca m’ha acabat de fer balets…no sabeu els abraços que he tingut que soportar (i que m’han encantat!), sobre tot ixe interminable de ma iaia…la pobra dona encara està plorant de la sorpresa…aiiii

La veritat que venia un poquet feta xof per tota la gent tan especial que he dixat a Londres i no sé quan tornaré a vore, però m’ha pujat prou la moral vore les cares de sorpresa de la meua genteta al vorem. Me quede en tres: ma iaia vinga el crit, Paula ixint de l’ascensor i la meua cosina Paula desde llunt descifrant si era jo.