Sales: ei Clara, què fas este cap d’any?
Clara: jo? Vaig en tu
S: en mi? A Londres?
C: clar
S: no m’ho digues dos voltes
C: ...vaig en tu
S: demà compre els billets
Mon anarem en la il·lusió de menjar-se les uves al Big-Ben i mos donaren les campanaes sense donar-mos conter. Acabarem arribant a la 1 i mitja a la torre!! i, com haviem dit, fora l’hora que fora, mos menjarem les uves davant del Big-Ben. Va ser una nit prou còmica. Weno, això ho dic ara que ho vec en gelat, però tindrieu que haver-mos vist en ixos moments. La culpa? Millor no pensar-ho, perquè “sin comerlo ni beberlo” acabe sentint-me la més culpable. A pesar de les condicions, poguerem vore el castell de focs del London Eye i disfrutar de la nit.
Per la resta de dies, podriem dir que…l’aventura ha continuat? Hem aprofitat al màxim i he pogut vore a Kheira, Roberta, Antoine i Tati!!! Amés hem tornat carregaes…de bonys al peu, esguinçe, cansanci, moltísima son, pesadilles en Justina, cookies de xocolate, postals, roba, bolsos, alegries al cos, algunes adversitats, discussions en policies i lo que no són policies, algunes lliçons (gràcies Clara pel consell), fotos, kilos d’embotit…però també, i com manen les dates, plenes de bons desitjos per a este any nou.
a Trafalgar Square
al London Bridge
Tati, Clara i jo
no podia faltar
M’enrecorde perfectament d’uns cinc minuts antes de les campanaes quan, enmig de la conmoció, Clara em va dir “Sales, a disfrutar, ara és el moment de fer un repàs de tot l’any i entrar en el nou a per totes”. Digues que sí, i és que…”lo que va davant, va davant” jejeje. Gràcies, has sigut la millor companya que podria haver tingut en este viatje i una moooolt bona amiga. Mil perdons per tots els fallos. Quàntes aventuretes com estes mos queden per viure juntes? Espere que moltes.
Mireu-la què guapa està. Et vuic un montó Clareta !!!
No hay comentarios.:
Publicar un comentario