Una semana a l’agència i…

…he sobrevisqut! Em pensava que a la primera semana tindria ganes de morir-me mentre l’agència em posaria uns cascos al cap per a contestar a les cridades i pararia a les 10:00 per dur-los els cafés després de fer fotocòpies al departament ejecutiu i arreplegar el traje de ballet de la filla del jefe de la tintoreria.

Però no ha sigut aixina. El primer dia em vaig trobar en un equip d'executius de comptes de lo més simpàtic i atent, una taula pròpia en tot el material (i decoració) i un ordinador que tenia instalades totes les necessitats al meu nom. Wow! Allò què era? Si tinc hasta un mail propi en l’agència! I el primer matí vaig començar a rebre correus de treballadors de tots els departaments dessitjant-me sort. Qui no vol que estiga contenta aixina?

I el que més ve a importar, no els duc café i fotocòpies, compten en mi com a una més, clar està, en les limitacions de que sóc nova. Temps. Divendres, sopar d’empresa, comencem bé.
Jo de major vuic ser treballadora de Grupo Forja